Eduardo Lourenço

Eduardo Lourenço de Faria (São Pedro de Rio Seco, freguesia d'Almeida, Beira Interior Norte, Portugal, 23 de maig de 1923 - Lisboa, 1 de desembre de 2020) fou un escriptor, assagista, professor universitari, filòsof, crític literari i intel·lectual portuguès.

Nascut en el llogaret, al costat de la frontera espanyola de Fuentes de Oñoro, va traslladar-se a Guarda, després a Lisboa i posteriorment a Coïmbra, on cursà estudis en Ciències Històrico-Filosòfiques a la Universitat de Coimbra el 1946. Més endavant, el 1949 es trasllada a França, amb una beca de pràctiques de la Fundació Fulbright per fer pràctiques a la Universitat de Bordeus. El 1953 va iniciar una carrera acadèmica, després d'haver impartit classes a diverses universitats europees i americanes, i va exercir com a lector de cultura portuguesa a la Universitat d'Hamburg, de Heidelberg, de Montpeller i de Grenoble, entre d'altres. Després d'una etapa a la Universitat Federal de Bahia, com a professor visitant de filosofia, es va traslladar a França el 1960, per invitació de la Universitat de Grenoble. Però aviat es va traslladar a Niça, on es retiraria el 1988 com a "mestre de conferències associades". Manté la seva residència a Vence fins i tot durant el període en què ocupà el càrrec d’assessor cultural a l’ambaixada portuguesa a Roma. Durant molt de temps alternà la seva vida entre França i Portugal, amb una breu estada a Brasil. Només la mort de la seva dona, Annie Salomon, una reconeguda hispanista, el 2013, el va fer tornar definitivament a Portugal. Entre el 2002 i el 2012 fou administrador de al Fundació Calouste. L'any 2000, a iniciativa seva, es va crear el Centre d'Estudis Ibèrics de Guarda, que integra entitats acadèmiques de Portugal i Espanya, i des de 2004 lliura un premi amb el seu nom. El 2016 va passar a formar part del Consell d'Estat de Portugal per invitació de president Marcelo Rebelo de Sousa. També fou director de les revistes ''Finisterra: revista de reflexão e crítica'' i ''Estudos Anterianos''.

La seva obra assagística està composta per múltiples títols i assajos, relacionats amb la història, la filosofia, la pràctica totalitat de les ciències socials i la literatura. Des de 1949, any en què es publica ''Heterodoxia'', el seu primer llibre, la producció literària d'Eduardo Lourenço descriu l'ànima portuguesa a través d'una profunda indagació, i sobre la identitat nacional del seu país i el paper que li ha tocat jugar a la història, així com amb Europa, Brasil i Espanya.

;Publicacions: * ''O Canto do Signo: existência e Literatura'' (1953) * ''Sentido e Forma da Poesia Neo-Realista'' (1968) * ''Fernando Pessoa Revisitado. Leitura Estruturante do Drama em Gente'' (1973) * ''Tempo e Poesia'' (1974) * ''Os Militares e o Poder'' (1975) * ''El fascismo nunca existió'' (1976) * ''El laberinto de la saudade: psicoanálisis mítico del destino portugués'' (1978) * ''O Complexo de Marx ou o Fim do Desafio Português'' (1979) * ''Poesia e Metafísica. Camões, Antero, Pessoa'' (1983) * ''Fernando, Rei da Nossa Baviera'' (1986) * ''Nosotros y Europa o las dos razones'' (1988) * ''Nós e a Europa ou as Duas Razões'' (1990) * ''Europa desencantada: para una mitología europea'' (1994) * ''Cultura e Política na Época Marcelista'' (1996) * ''O Labirinto da Saudade (1994), O Esplendor do Caos'' (1998) * ''Portugal como Destino'' (1999) * ''Do Colonialismo como Nosso Impensado'' (2014) * ''O Canto do Signo'' (2017)

;Reconeixements: * Premi Antonio Sergio (1992) * Doctor honoris causa per la Universitat Federal de Rio de Janeiro (1995) * Premi Luís de Camões (1996) * Doctor honoris causa per la Universitat de Coimbra (1996) * Doctor honoris causa per la Universitat Nova de Lisboa (1998) * Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres de França (2000) * Premi Vergílio Ferreira (2001) * Medalla d'Or de la ciutat de Coimbra (2001) * Cavaller de la Legió d'Honor francesa (2002) * Doctor honoris causa per la Universitat de Bolonya (2006) * Premi Extremadura a la Creació a la trajectòria d'un autor iberoamericà rebut a Espanya, (2006) * Orde del Mèrit Civil espanyola (2009) * Premi Vasco Graça Moura (2016) * Premi Pessoa (2011) * Nominació al Premi Príncipe de Asturies de las Ciencias Sociales (2011) * Premi Jacinto do Prado Coelho, per la obra ''Tempo da Música, Musica do Tempo'' (2013) Proporcionat per Wikipedia