Fernão Mendes Pinto

Fernão Mendes Pinto (Montemor-o-Velho, Regne de Portugal, ca. 1509 - Pragal, Almada, 8 de juliol de 1583) va ser un explorador i escriptor portuguès. Les seves gestes es coneixen a través de la publicació pòstuma del seu llibre de memòries ''Peregrinação'' el 1614, una autobiografia la veracitat de la qual és gairebé impossible d'avaluar.

En els seus viatges pel Mitjà i Extrem Orient Pinto va visitar Etiòpia, el mar d'Aràbia, la Xina (en què afirmava haver estat forçat a treballar en la Gran Muralla), l'Índia i el Japó. Afirmà que havia format part del primer grup d'europeus en visitar el Japó, iniciant el període del comerç Nanban, alhora que, segons ell, hi introduïa la pistola el 1543. Se sap que va finançar la primera església cristiana al Japó després de fer-se amic d'un missioner catòlic i membre fundador de la Companyia de Jesús, posteriorment conegut com a sant Francesc Xavier. Durant un temps Pinto també fou jesuïta, tot i que més tard va abandonar l'orde.

A l'obra ''Peregrinação'' Pinto es mostra molt crític amb el colonialisme portuguès a l'Extrem Orient Les històries contades dels seus viatges eren tant sorprenents - va escriure que fou capturat tretze vegades i venut en disset ocasions - que van fer que la majoria de la gent no se'ls cregués. Això va donar lloc a la dita: "Fernão, Mentes? Minto!" un joc de paraules amb el seu nom que es podria traduir com a "Fernão, menteixes? Sí, menteixo". Proporcionat per Wikipedia