Maria Velho da Costa

fou una escriptora portuguesa que va guanyar el Premi Luís de Camões l'any 2002.

Va llicenciar-se en filologia germànica i va ser professora d'ensenyament secundari i membre de l'Associació Portuguesa d'Escriptors. Entre els anys 1973 i 1978 va ser-ne membre de la direcció i presidenta. Va realitzar el curs de Grup-Anàlisi de la Societat de Neurologia i Psiquiatria i va ser professora del Departament de Portuguès i Brasiler del King's College, Universitat de Londres, entre els anys 1980 i 1987.

L'Estat Portuguès li va atorgar tasques de caràcter cultural: va ser adjunta del Secretari d'Estat de Cultura el 1979 i adjunta de Cultura a Cap Verd entre 1988 i 1991. Va exercir també funcions en la Comissió Nacional per a les commemoracions dels descobriments portuguesos i treballà posteriorment a l'Institut Camões.

Des de l'any 1975 va col·laborar de manera regular en guions cinematogràfics, particularment en les pel·lícules de João César Monteiro, Margarida Gil i Alberto Seixas Santos.

La seva obra s'emmarca en una fase recent de l'experimentalisme lingüístic. Les seves obres més importants són: ''O Lugar-Comun'' (1966), ''Maria Mendes'' (1969), ''Casas pardas'' (1977), ''Da rosa fixa'' (1978) i ''Lúcialima'' (1983). Proporcionat per Wikipedia